Els termes catalano-occitans
DRECH i DRECHA (lexemes)
originen les paraules espanyoles
DERECHO i DERECHA (derivades)
i les paraules portugueses
DEREITO i DEREITA (derivades).
El concepte 'dret' en català d'occitània es pot dir tant 'dreit', 'dreita', com 'drech' o 'drecha.
A la variant catalana peninsular tenim 'dret' i 'dreta'
Català Occità: dreit, dreita
Català Peninsular: dret, dreta
Dels lexemes 'drech' i 'drecha', conservats a la variant occitana, surten les paraules espanyoles derivades 'derecho' i 'derecha'. Però també les paraules portugueses 'direito' i 'direita'.
.
DRECH i DRECHA (lexemes)
originen les paraules espanyoles
DERECHO i DERECHA (derivades)
i les paraules portugueses
DEREITO i DEREITA (derivades).
El concepte 'dret' en català d'occitània es pot dir tant 'dreit', 'dreita', com 'drech' o 'drecha.
A la variant catalana peninsular tenim 'dret' i 'dreta'
Català Occità: dreit, dreita
Català Peninsular: dret, dreta
Dels lexemes 'drech' i 'drecha', conservats a la variant occitana, surten les paraules espanyoles derivades 'derecho' i 'derecha'. Però també les paraules portugueses 'direito' i 'direita'.
Al català, en canvi, li han pres del diccionari la forma equivalent a l'occitana 'drech' i 'drecha'. Per deducció, com que ens diuen que els catalans no tenim 'ch', hauria de ser quelcom com 'drex' o 'dreç' o 'dres' i el seu femení 'dreça', 'drexa o 'dresa', que no trobem al diccionari.
Seguint la lògica dels lexemes i cercant la solució a les possibles derivades, aviat veiem que el que cerquem és el lexema 'dreç' i 'dreça, atès que no ens han eliminat del diccionari català les paraules 'a-dreçar', 'en-dreçar' o 'dreçar' que, casualment, volen dir 'posar dret' i, per tant, són derivades del lexema 'dreç' que cercàvem. Però tinguem en compte que aquest lexema també significa 'erigir', 'construir', 'compondre' o 'ordenar'.
Conclusió: els filòlegs han sostret del diccionari català els lexemes 'dreç' i 'dreça', però ens han deixat les derivades i l'hem pogut recuperar. Sort que a l'occità es manté el lexema 'drech' que ens ha donat la pista. Esta clar que occità i català són les dues parts de la mateixa llengua, perquè no es pot entendre l'una sense l'altra i viceversa.
Per tant, hem descobert que:
DRECH (occità) = DREÇ (català)
DRECHA (occità) = DREÇA (català)
Esperem que ben aviat aquests dos importants lexemes tornin al diccionari de la llengua catalana.
Per tant, hem descobert que:
DRECH (occità) = DREÇ (català)
DRECHA (occità) = DREÇA (català)
Esperem que ben aviat aquests dos importants lexemes tornin al diccionari de la llengua catalana.
I hem demostrat que:
Del lexema català DREÇ i DREÇA deriven les paraules catalanes adreçar, endreçar, redreçar
Ja sabiem que :
Del lexema occità DRECH, DRECHA deriven les paraules occitanes drechament, drechièr-a, drechura, drechurièr
i ja coneixiem que:
DREIT (occità) = DRET (català)
DREITA (occità) = DRETA (català)
A tot plegat, només caldria afegir que hi ha certes paraules al diccionari occità que no tenen sentit tal i com estan plantejades. Es el cas dels mots 'dreiçador' i 'dreiçar', que s'haurien d'escriure amb CH si hem quedat que DREÇ en occità és DRECH. Tal com estan ara, per tant, utilitzen el lexema de la variant catalana. Es el problema de no fixar-se en els lexemes. La ciència filològica s'hauria d'articular al voltant de la lexemalògia per tal de no cometre aquestes errades tan evidents.
Per tant, en occità:
Dreiçador hauria de ser drechador o dreichador
Dreiçar hauria de ser drechar o dreichar
Finalment, es constata en aquesta petita investigació que el català-occità era una llengua tan rica que els filòlegs la van poder dividir en dues parts i fer-ne dos diccionaris. Però no es van adonar que la lògica dels lexemes torna a unir la llengua indefectiblement. Ja va sent hora, per tant, que recuperem la llengua en tota la seva plenitud i restituïm totes les peces d'aquesta obra d'art que és la llengua mare de les llengües de l'Europa occidental.
Esperem que ben aviat els diccionaris del català i de l'occità es restitueixin en la seva unitat.
Del lexema català DREÇ i DREÇA deriven les paraules catalanes adreçar, endreçar, redreçar
Ja sabiem que :
Del lexema occità DRECH, DRECHA deriven les paraules occitanes drechament, drechièr-a, drechura, drechurièr
i ja coneixiem que:
DREIT (occità) = DRET (català)
DREITA (occità) = DRETA (català)
A tot plegat, només caldria afegir que hi ha certes paraules al diccionari occità que no tenen sentit tal i com estan plantejades. Es el cas dels mots 'dreiçador' i 'dreiçar', que s'haurien d'escriure amb CH si hem quedat que DREÇ en occità és DRECH. Tal com estan ara, per tant, utilitzen el lexema de la variant catalana. Es el problema de no fixar-se en els lexemes. La ciència filològica s'hauria d'articular al voltant de la lexemalògia per tal de no cometre aquestes errades tan evidents.
Per tant, en occità:
Dreiçador hauria de ser drechador o dreichador
Dreiçar hauria de ser drechar o dreichar
Finalment, es constata en aquesta petita investigació que el català-occità era una llengua tan rica que els filòlegs la van poder dividir en dues parts i fer-ne dos diccionaris. Però no es van adonar que la lògica dels lexemes torna a unir la llengua indefectiblement. Ja va sent hora, per tant, que recuperem la llengua en tota la seva plenitud i restituïm totes les peces d'aquesta obra d'art que és la llengua mare de les llengües de l'Europa occidental.
Esperem que ben aviat els diccionaris del català i de l'occità es restitueixin en la seva unitat.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada