Una llengua mare és un codi civilitzatori, és a dir, un sistema de conceptes que es poden expressar de forma oral i per escrit amb una lògica de lexemes i una coherència de significats inherent que permeten una comprensió del món i de l'univers genuïna, pròpia, singular i harmoniosa. Aquest enteniment natural, originat a partir de la llengua mare, és el que anomenem cultura o civilització mare.
Hi ha diverses llengües mare al món i cadascuna d'aquestes parles originals pot haver generat un nombre determinat de llengües filles o derivades. Igualment, cadascuna d'aquestes llengües mare ha produït una cultura o civilització pròpia que involucra a les seves filles. Es podria dir que la civilització que s'origina a partir d'una llengua mare és similar a la família que es desenvolupa al voltant d'una mare.
La coherència interna és el tret característic d'una llengua mare, pel fet que manté un alt nivell de concordança inherent en lexemalogia, gramàtica, semàntica i en morfologia. Aquesta harmonia inherent no pot tenir la mateixa presència en les llengües filles o derivades, les quals, a causa de les modificacions sofertes, presenten incoherències internes importants i evidents en tots els seus aspectes.
La llengua catalana (que en les seves extenses variants també ha estat anomenada occità, valencià, mallorquí, menorquí, alguerès, rossellonès, gascó, provençal, piemontès, i un llarg etc.) és una d'aquestes llengües mare primigènies que hi ha al món. Es una llengua fundacional, molt antiga, que te les seves arrels en els temps inicials de la humanitat. La seva concepció del món és essencialment astral i mitològica, entenent el mite com la ciència del moment de les societats de pagesos, recol·lectors, pastors, caçadors i pescadors. Per entendre plenament la llengua catalana, per tant, cal tenir una comprensió profunda i detallada de la saviesa popular ancestral i de la seva concepció mitològica astral.
La catalana ha estat la llengua més influent en la civilització de l'Europa occidental, donant naixement al que cal anomenar llengües catalàniques (portuguès, espanyol, llatí, italià, francès, anglès, romanès, etc.), i és una de les més influents de l'Europa oriental. Fins-i-tot, el seu ressò es pot intuir, encara que en molt menor mesura, en altres llengües ben llunyanes, geogràficament parlant, de l'Àsia i de l'Àfrica. També Amèrica ha estat fortament afectada per la llengua catalana, atès que els pobles que la van colonitzar hi van dur llengües catalàniques que van acabar per substituir, en molts casos, a les parles nadiues.
En aquest projecte analitzarem cadascuna de les coherències internes que caracteritzen la llengua mare catalana. I ho farem a partir de l'estudi dels seus lexemes, mitjançant la ciència lexemalògica, que ens permetrà descobrir la veritable naturalesa i la extraordinària harmonia de les seves paraules en l'àmbit de l'etimologia, de la morfologia, de la semàntica i de la gramàtica. No podria ser d'altra manera, atès que les llengües mare són creacions originals i, per aquest motiu, resten perfectament encaixades i concordants en la seva estructura interior.
Magnífica idea plena de grans raons. Efectivament, el català original és una llengua mare. No ho és el llatí, com afina Carmen Huertas. I la història del seu inici no és a la Roma italiana, com afina la Nova Cronologia. Benvinguts a... la dimensió desconeguda de la història real.
ResponElimina