El lexema català 'gola', tant pot fer referència a la part anterior del coll, és a dir, a l'espai existent entre el vel del paladar i l'entrada de l'esòfag i la laringe, com a l'apetit desordenat de menjar i beure, que tindria orígen en aquesta zona del cos. Es per aquest motiu que un dels sets pecats capitals, en català, també és anomenat 'gola'.
El lexema català 'gola', a més, genera 'golafre', 'golós', 'golosia', 'golut', etc. i probablement 'golosina', que és paraula catalana que els filòlegs han adjudicat erròniament només a l'espanyol i que han eliminat incomprensiblement del diccionari català-occità.
Tot manté una coherència, perquè el català és una llengua mare, amb lexemes mare. En espanyol, en canvi, van traduir la catalana 'gola' de maneres molt diferents. Així tenim que com a part de l'anatomia, van traduir 'gola' com 'garganta'. Però quan van haver de parlar de l'abús o pecat van tornar al català per fer 'gula'. Es evident, que en la traducció d'aquesta llengua, derivada del català, la paraula perd el seu joc i tota coherència interna.
En algun moment, van introduir al diccionari de la RAE la significació de 'gula' com a 'faringe, esófago', però com que no s'utilitza, ni s'ha utilitzat mai, indiquen al mateix diccionari RAE que és una paraula en desús.
Tot plegat indica que l'espanyol és una lengua derivada de la llengua mare de la major part de les llengües occidentals, és a dir, el català-occità.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada